Bumba Meu Boi | Mitologia del Brasil

El toro és l'animal protagonista del Bumba Meu Boi del Brasil. La seva mort i resurrecció marca el relat.

Bumba Meu Boi (que podria traduir-se com 'colpeja el meu bou') és una celebració de dansa, teatre i música del Brasil molt popular i amb certs trets característics de mitologies i religions astrals antigues. La història pot variar segons la regió i l'entorn social del Brasil on es practica, donat que avui en dia, el Bumba Meu Boi es pot representar en versions més tradicionals o en modernes escenografies. 

Una part dels estudiosos creu que els origens d'aquesta festa deriven de les comunitats d'esclaus i dels treballadors rurals més pobres del Brasil, que a mitjans del segle XVIII vivien en condicions de misèria. El Bumba Meu Boi, segons aquesta tesi, hauria nascut per aportar alegria a aquestes comunitats així com per proporcionar-los una via pacífica de rebel·lió interna. 

Tanmateix, altres estudiosos hi veuen un origen més profund, que fins-i-tot podria ser complementari de l'anterior, però que clava les seves arrels en unes creences remotes. Així, les simbòliques dates de celebració del ritual i els elements mitològics que conté, fan sospitar que el veritable orígen de la celebració és de tipus mitològic i religiós. 

En aquest sentit, cal tenir en compte que les formes tradicionals del ritual es poden trobar a tot el país especialment durant els períodes del 13 al 29 de juny, a l'entorn del solstici d'estiu, o del 25 de desembre (Nadal) fins al 6 de gener, a l'entorn del solstici d'hivern. Per tant, el component astral hi és present d'una manera evident. 

D'altra banda, com ja hem dit, el tema essencial és la mort i la resurrecció d'un toro mític, veritable protagonista del relat, i les figures principals inclouen també un mestre blanc (Cavalo Marinho), una embarassada de color negre (Catirina), un vaquer o pastor (Mateus), un sacerdot, un metge i l'audiència, que també és un component essencial de la celebració, donat que les respostes apassionades dels espectadors generen un ambient molt efusiu. 

Hi ha qui continua celebrant el festival en les seves formes més tradicionals, que perviuen principalment a les ciutats i pobles del nord, nord-est del Brasil i a la zona amazònica, especialment a Maranhão, encara que també existeix a les regions centrals. Aquestes formes del festival segueixen mantenint un enfocament en les característiques socials de l'obra. Però també s'ha popularitzat la seva forma moderna, més alterada i influenciada per les tendències actuals i pels mitjans de comunicació.

Si ens atenim a l'argument, la representació s'inicia amb un cant d'obertura del Cor, que pot escollir entre una gran varietat de cançons. Normalment, el primer personatge que entra a l'habitació és Cavalo Marinho, amb un vestit que fa que aparegui com si estigués muntant a cavall. Ell entrena l'audiència amb una dansa rítmica fins que el Cor anuncia l'entrada de personatges importants, com un vaquer anomenat Mateus, que pot anar acompanyat d'un altre personatge anomenat Birico.

Mateus i Catirina

Després, una dona embarassada anomenada Catirina acostuma a aparèixer en escena amb els pastors. Sovint és interpretada per un home, que gairebé sempre és el mateix per a tots els papers femenins de l'espectacle. Després d'una dansa pròpia, Catirina proclama la seva necessitat de consumir la llengua d'un bou o toro, ja que tem que el seu bebè mori, o que tingui defectes de naixement si no ho fa. La història segueix mentre Mateus surt a buscar un toro. Té moltes trobades còmiques amb personatges secundaris, com ara un gegant i un ase. En altres formes de la història, el toro pertany al poble i no hi ha cap viatge per trobar-lo.

A continuació, el toro entra a l'habitació i el públic aplaudeix, donat que és el paper més estimat de l'obra. El toro pot realitzar una sèrie de balls coneguts com "Lundu". Després el brau serà assassinat i el públic s'emociona. De vegades, l'animal és mort a causa del seu atac als vaquers, o a Catirina, o al públic, o se'l mata per accident. Sovint és mort per en Mateus mateix. Llavors es canten cançons de dol per la mort del bou i Mateus li talla la llengua i l'ofereix a Catirina. El següent Cavalo Marinho torna a entrar i exigeix ​​la captura de qui va matar el toro, ja que és un animal útil per a la granja. També demana a un metge que intenti reviure el brau. Abans que els metges arribin, entra un sacerdot, per beneir l'animal i, al mateix temps, per casar a Mateus i Catirina.

La història s'altera en gran part aquí; metges o bruixes entren en escena per provar una varietat de procediments còmics per salvar el toro. Tots els que intenten salvar el toro són objecte de broma per part del públic. Finalment Mateus aconsegueix que un nen, un voluntari del públic, vagi cap al toro i el desperti. En altres versions, un metge col·loca una fulla verda especial a la boca del brau. A mesura que el toro es ressuscita, l'audiència s'alegra, canta cançons d'elogis i dansa al voltant del toro. En algun punt d'aquesta escena final arriba el Capità do Mato o la policia, és un personatge masculí vestit d'uniforme. Aleshores, l'audició i altres personatges de l'obra també es burlen d'ell. Finalment, el comiat deixa cantar al cor i els intèrprets ballen. Aquests cants poden ser educats o satírics i ofensius, depenent de l'animador.

Si analitzem un per un els personatges, trobem el següent:

· La Banda: els músics normalment es situen a un costat de l'escenari o de la sala. Són els responsables de crear un ritme per als ballarins. La banda està formada per instruments de corda, aire i percusió.

· El Cor: sovint es situa fora de l'escenari durant tota la representació. Es el responsable de la introducció de cada personatge a mida que van apareixen en escena. Dins del Cor, el Violeiro i el Cantador són els guitarristes. L'energia i la velocitat de la música són importants per a l'ambient de l'obra. Són els responsables de la improvisació de noves cançons que acompanyen el musical i que enganxin amb el públic i la vila.

· Cavalo Marinho: és la màxima autoritat en l'obra i és el primer en arribar a l'escenari. Sempre és un personatge blanc que representa el poder portuguès i que porta un vestit de capità naval, incloent-hi una capa de color amb ornaments daurats penjats. També duu pantalons ratllats vermells, una cinta de setí vermell al pit de vegades i una corona feta de paper i coberta de petits miralls i cintes. A més, sovint porta una espasa i té un afegit sobresortint al seu vestit que sembla que està muntant un cavall.

· Els vaquers: aquest personatge és en Mateus, de vegades acompanyat per Birico, que al nord del Brasil són més coneguts com a Pai Francisco i Sebastião. També poden haver-hi altres vaquers, però no és habitual ni tenen paper. Mateus és qui normalmant mata el brau i qui manté un joc energètic i obeeix les ordres de Cavalo Marinho. Ha d'animar l'audiència i provocar rialles i balls. Els vaquers tendeixen principalment a imitar els rols d'autoritat en l'obra, tal i com fan també en Cavalo Marinho, el metge, el sacerdot i el Capitão do Mato (policia). A més, Mateus tendeix a estar decorat amb moltes campanes sorolloses, penjades de la seva roba. Birico, en canvi, acostuma a tenir una màscara. Ambdós porten fuets a la mà.

· Catirina: com a gairebé tots els papers femenins de Bumba Meu Boi, és normalment interpretat per un home. Es vist com una dona provocativa negra. Està embarassada i és la muller de Mateus. Ella també és un personatge còmic, que balla una samba frenètica. És molt important en la història, donat que és qui demana l'arribada del toro i també que se li arrenqui la llengua. De vegades, apareix un personatge femení secundari amb Catirina, anomenat Dona Joana. Ella també és una dona negra interpretada per un home que normalment porta ornaments divertits. 

· El toro: conduit per un o dos homes sota una estructura lleugera, generalment de bambú cobert de tela de color, com ara el vellut. El cap de l'animal pot ser fet amb una calavera brau o amb una màscara adornada amb flors, estrelles i cintes. El personatge del toro té l'efecte més gran sobre la multitud, i la seva mort i resurrecció és el marc bàsic de l'obra. Pot ser negre, blanc o de colors.

· El Capitão do Mato: Un home agressiu amb un vestit militar, que representa l'autoritat o la policia. És molt escridassat pel públic.

· El sacerdot: és interpretat per un home vestit amb una túnica elegant, en general amb algun tipus de símbol religiós, com una creu o un imatge de la Mare de Deu. Arriba a l'escena per beneir el toro mort per casar Mateus i Catirina. Igual que tots els personatges d'alt estatus social, el sacerdot és mot escridassat per l'audiència i per altres personatges còmics de l'obra.

· El metge: sol ser un home amb un vestit elegant. Els seus procediments per salvar la vida del toro solen ser absurds i són ridiculitzats pel públic. 

En versions llargues, on Mateus i Birico s'embarquen en un viatge per trobar el toro, els personatges secundaris que ensopeguen són en general dos o tres dels següents:

· Burrinha o Zabelinha: aquest personatge és una dona poc atractiva que munta en un ase, que acostuma a complaure al públic amb una dansa ràpida.

· Gegant : aquest és el paper d'un gegant interpretat per un home que portava una màscara feta d'una carbassa, amb una gran boca, nas i ulls. També porta una gran perruca de cotó i munta un cavall amb un disseny similar al del Cavalo Marinho. El paper és conegut per la dansa acrobàtica del personatge, la música sona com si fossin crits de mort i sons forestals.

· Caboclinha : Un home interpreta a una noia de faccions amer-indies amb un vestit fet de plomes i muntada en una cabra. Sovint es desmunta hàbilment de la cabra i mata l'animal amb una fletxa.

· Ema : un ocell exòtic, interpretat per un noi. Es mou com un ocell. Es un personatge pensat per semblar un passarell.

· Babau : aquest personatge, amb un nom idèntic al català, és un animal veritablement espantós.

· Cazumba o Folharao : Una bruixa coberta de fulles verdes i que porta una màscara horrible. Entra en escena sense ser convidada, per mirar de salvar el toro sense vida mitjançant la realització de rituals de bruixeria, que són criticats i menyspreats pel públic. La majoria de les vegades, se la tracta malament.

Descarregue-vos l'informe en PDF (en portugués) amb més informació sobre aquest patrimoni immaterial del Brasil

T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021

Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com